Els interessos centrals del work in progress de Victoria Ellm se centren en la fractura lingüística produïda en la tangent relacionis-temps i en la salut, especialment la mental. D’aquí a un temps, les fragilitats humanes evidents en tots dos espais d’exploració han pres cos a través de la paraula, el menjar i la imatge en moviment.
Graduada en Belles arts i Comunicació i Indústries Culturals i, després d’un Màster de professorat d’educació secundària en arts visuals per la Universitat de Barcelona, ha continuat aprenent a través de seminaris i grups d’estudi independents centrats en l’audiovisual, la filosofia, les pràctiques curatoriales i la salut: L’educació superior en el món actual. Disseny universal de l’aprenentatge (UB), Fer-s’un cos. Entrenamentpoliticopoètic (Casal Solleric), Nomadología i Rostridad: Mil Altiplans, (Osmionirca Biblioteca), Dementia and the Arts: Sharing practice, developing, Understanding and Enhancing Lives ,(University College London i Futurlearn), Film Education: A User’s Guide (British Film Institut i Futurelearn), LAB: Transaccions, límits i híbrids. Taller de desenvolupament de projectes (Hangar), Ecoficciones. De l’imaginari cinematogràfic a les narratives especulatives (Hangar), WorkshopArtefactes cinematogràfics. una iniciació al cinema analògic (Xcèntric -CCCB), Epistemologies i metodologies de revolta feminista (Universitat Pompeu Fabra), Taller Totes Incloses: museus i dons en situació de vulnerabilitat (ApropaCultura).
Ha participat en exposicions col·lectives com El laboratori del no fer, de Christina Schultz (BlueProject, 2019) o el projecte curatorial virtual
Seleccionada en el Talent Lab de Atlantida Film Festival amb A Woman’s House, aquesta peça audiovisual s’ha anat desplegant en una sort de projecte de vida on treballs previs com a Sala d’espera, Un llit · Històries per a un llit, ibuprofeno600min o The Food is Present també tenen cabuda.
IVÁN TORRES HDEZ
Treballa en cinema documental i d’assaig entre Finlàndia i Galícia, on viu actualment. La seva pràctica inclou també la performance de “livevisuals” o cinema en directe, i la creació d’art sonor destinat a la seva interpretació en viu. Els projectes que desenvolupa tenen sempre un caràcter desconstructiu i d’experimentació amb noves narratives i formats analògics mitjançant la seva recuperació, transformació i reinterpretació. Una part recurrent en el seu treball és la memòria, el seu significat i traça d’aquesta en els processos de construcció narrativa mitjançant l’erosió o alteració d’aquesta.
LUIS DÍAZ
Actualment està treballant en l’escriptura d’una novel·la sobre el desig de ser escriptor, a més d’altres eixos com la confusió i la falta de significat de molts moments de les nostres vides, degut en part per una presència constant dels mitjans de comunicació, especialment de la televisió. Els seus anteriors llibres treballaven els textos des de la poesia en prosa i per a aquesta tercera obra pretén afrontar l’escriptura des de la narrativa procurant que l’ús del llenguatge, les imatges i el ritme siguin tan important com el que es compta.
Luis Díaz (Alcalá de Henares, 1994) és escriptor, periodista i gestor cultural. Ha publicat els llibres Homes amb una dent de llet (Càntic, 2020), obra guanyadora de l’IV Premi Irreconciliables, i Els blocs taronges (Cavall de Troia, 2023), editada per Sabina Urraca. Els seus textos també han aparegut en antologies com a Arbres fruiters (Editorial 16, 2021) o De què parlem quan parlem d’amor (Càntic, 2023).
Així, uns altres dels seus treballs —literaris o culturals— han estat publicats en revistes com MULE o postcultura, a més d’en mitjans periodístics com a VICE, El Salt o Pelat Sonor.
En l’àmbit de la gestió cultural, dirigeix des de 2019 el Festival de Poesia Jove d’Alcalá de Henares. Aquesta proposta literària té com a objectiu promocionar les noves veus de la poesia a Espanya. En les anteriors edicions —la IV edició tindrà lloc a la fi d’abril— han participat autorxscom Elizabeth Duval, Sara Torres, Óscar García Sierra o Rosa Berbel.
