CECILIA NAVARRO
Nascuda a Llucmajor, en 2002. Cursa Estudis Literaris en la Universitat de Barcelona. Ha conreat l’àmbit teatral amb l’obra El Cutrisme, guardonada amb el Premi Frederic Roda de Teatre de la Diputació de Barcelona 2021. Ha participat en el tercer volum de la Revista PoetrySpam i ha aparegut en l’antologia poètica La Tempesta així com en l’antologia Escriure la Serra, en 2023. En l’àmbit poètic, han vist la llum els poemaris La dona talaiòtica (El Gall Editor, 2022) i La mamella de Déu (Viena Edicions, 2022).
A partir d’un vers lliure que es formula des del batec intern de l’escriptura a raig, el meu treball poètic es regenera a partir de les temàtiques que capten en el moment de l’evocació. Així com en La dona talaiòtica hi havia una necessitat de reelaborar un procés de maduració del jo líric arrelat al seu voltant, en La mamella de Déu es planteja la relació amb l’espiritualitat des del punt de vista naïf, prematur, però que dubte. A partir d’aquí, el jo líric es veu corromput per l’esdevenir d’aquesta espiritualitat i, entre altres, s’impregna de la qüestió material. Així doncs, aquesta primera paraula amb Déu, amb la mare, es pertorba amb la consciència del cos, del desig. M’interessa molt trobar l’herència d’aquests raigs a partir dels autors als quals m’acull en aquesta línia: Anne Sexton, Alda Merini, Olga Orozco, entre altres. De totes maneres, hi ha un cau comú en aquests camins i és la incertesa com a font de l’esperit.
Crèdits: Miquel Munar
JOAN ROTGER JULIÀ
Joan escriu des de petit per a entendre’s i descobrir què li passa per dins i per fora. Evocats des de l’experiència, els sentits i la imatgeria es converteixen en una constant en la seva poesia, la qual s’articula mitjançant la combinació de la no forma, la cançó i el joc. Així, Juan escriu per a explorar terrenys que li remouen com poden ser el rebuig generalitzat al canvi, la normativitat que oprimeix l’expressió individual i els intersticis de les relacions personals. Últimament, també ha investigat sobre la ideació del suïcidi des d’una perspectiva personal i amb una intenció testimonial.
Joan Rotger Julià neix a Ciutadella de Menorca en 1995. Estudia de manera escalonada Jazz i Música Moderna en el Taller de Músics de Barcelona i Enginyeria d’Energies Renovables en la UPV/EHU, de la qual es gradua en 2022. En aquests moments, exerceix d’enginyer i ho combina amb música i poesia. En l’àmbit musical, forma part del grup de música Dahlia i ha participat en altres projectes com Atzur i Verlaat. Quant a la poesia, és finalista del Premi de Poesia Jove GumersindGomila 2022 i del Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra 2023. Recentment, ha participat en el festival Illanvers 2023.
ANAÏS FANER ANGLADA
Una poesia confessional, sincera, espontània, reflexiva i sarcàstica, amb una tècnica de mirall imperfecte i plena d’elements d’autoficció. Un esqueix d’obsessions, buits, inseguretats i contradiccions que m’habiten, així com la passió desmesurada i el fet de ser freda; les llàgrimes escoltades i el dolor amagat; la innocència i el fer-se adulta; el fugir i tornar; o la desorientació i el sentir-se a casa.
Versos carnívors, salvatges i desesperats, i al mateix temps, sensibles i pacífics, que parlen de les ferides interiors, tant les curades com les que estan en procés de cicatrització. Poesia lliure o prosa poètica, des de dins cap a fora.
Anaïs Faner Anglada (Ciutadella de Menorca, 1997) és llicenciada en el Grau en Periodisme per la UAB, i Màster en Creació Literària per la UPF.
En l’àmbit laboral, ha treballat en les editorials VOCA i Edicions Maig i en les revistes El Farmacèutic, BCN Més i LaMono MAGAZINE. Ha col·laborat en el Diari Menorca, entre altres mitjans de comunicació. Actualment, exerceix de periodista en Prodigiós Volcà, l’agència de comunicació de Caixaforum.
Ha rebut diversos reconeixements literaris, com per exemple el premi Josep Pla de poesia, a Palafrugell (2015); l’IV Premi Joan Benejam en narració curta (2018); el Mateu Seguí Puntas(2020); o el segon premi del Girona Poetry Eslam (2020). En 2021 va quedar finalista del VIII Premi de poesia Illa de Menorca, del qual ja havia rebut el segon premi en 2018 i havia quedat finalista en 2017, tots ells amb posterior publicació del llibre.
Ha participat en els recitals de poesia Vers Hivern. Poesia a Redossa, l’Acte institucional en homenatge a les víctimes de la COVID-19, o Sant Jordi a Redossa, organitzats pel Consell Insular de Menorca. Altres recitals han estat el Vermut poètic, la 2a edició de Tast de cultura, o el Illanvers XIV, aquest últim amb publicació de llibre. En l’àmbit balear, també ha participat en els recitals Solstici d’Estiu (Fundació Musical ACA), amb posterior publicació de llibre, i el XX Encontrede Joves Poetes dels Països Catalans(Formentera). Recentment, ha realitzat una residència a casa d’Artistes, espai de creació i pensament de Es FAR Cultural (Menorca).
Ha publicat dos llibres: Eleanor Roosevelt. Impulsora dels drets humans (Vegueta Edicions, 2022) i La defensora de la humanitat. Eleanor Roosevelt (Vegueta Edicions, 2023).
