CECILIA NAVARRO
Nascuda a Llucmajor, el 2002. Cursa Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. Ha conreat l’àmbit teatral amb l’obra Lo Cutrisme, guardonada amb el Premi Frederic Roda de Teatre de la Diputació de Barcelona 2021. Ha participat en el tercer volum de la Revista Poetry Spam i ha aparegut a l’antologia poètica La Tempesta així com a l’antologia Escriure la Serra, el 2023. En l’àmbit poètic, han vist la llum els poemaris La dona talaiòtica (El Gall Editor, 2022) i La mamella de Déu (Viena Edicions, 2022).
A partir d’un vers lliure que es formula des del batec intern de l’escriptura a raig, el meu treball poètic es regenera a partir de les temàtiques que copsen en el moment de l’evocació. Així com a La dona talaiòtica hi havia una necessitat de reelaborar un procés de maduració del jo líric arrelat al seu voltant, a La mamella de Déu es planteja la relació amb l’espiritualitat des del punt de vista naïf, prematur, però que dubta. A partir d’aquí, el jo líric es veu corromput per l’esdevenir d’aquesta espiritualitat i, entre d’altres, s’impregna de la qüestió material. Així doncs, aqueixa primera paraula amb Déu, amb la mare, es pertorba amb la consciència del cos, del desig. M’interessa molt trobar l’herència d’aquests rajos a partir dels autors a qui m’acull en aquesta línia: Anne Sexton, Alda Merini, Olga Orozco, entre d’altres. De totes maneres, hi ha un cau comú en aquests camins i és la incertesa com a font de l’esperit.
Crèdits: Miquel Munar
JOAN ROTGER JULIÀ
Joan escriu des de petit per entendre’s i descobrir què li passa per dins i per fora. Evocats des de l’experiència, els sentits i la imatgeria esdevenen una constant en la seva poesia, la qual s’articula mitjançant la combinació de la no-forma, la cançó i el joc. Així, Joan escriu per explorar terrenys que el remouen com poden ser el rebuig generalitzat al canvi, la normativitat que oprimeix l’expressió individual i els intersticis de les relacions personals. Darrerament, també ha investigat sobre la ideació del suïcidi des d’una perspectiva personal i amb una intenció testimonial.
Joan Rotger Julià neix a Ciutadella de Menorca l’any 1995. Estudia de forma escalada Jazz i Música Moderna al Taller de Músics de Barcelona i Enginyeria d’Energies Renovables a la UPV/EHU, de la qual es gradua l’any 2022. A hores d’ara, exerceix d’enginyer i ho combina amb música i poesia. En l’àmbit musical, forma part del grup de música Dahlia i ha participat en altres projectes com Atzur i Verlaat. Pel que fa a la poesia, és finalista del Premi de Poesia Jove Gumersind Gomila 2022 i del Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra 2023. Recentment, ha participat en el festival Illanvers 2023.
ANAÏS FANER ANGLADA
Una poesia confessional, sincera, espontània, reflexiva i sarcàstica, amb una tècnica de mirall imperfecta i plena d’elements d’autoficció. Un esqueix de dèries, buits, inseguretats i contradiccions que m’habiten, així com la passió desmesurada i el fet de ser freda; les llàgrimes escoltades i el dolor amagat; la innocència i fer-se adulta; fugir i tornar; o la desorientació i sentir-se a casa.
Versos carnívors, salvatges i desesperats, i al mateix temps, sensibles i pacífics, que parlen de les ferides interiors, tant les curades com les que estan en procés de cicatrització. Poesia lliure o prosa poètica de dins cap a fora.
Anaïs Faner Anglada (Ciutadella de Menorca, 1997) és llicenciada en el Grau en Periodisme per la UAB, i Màster en Creació Literària per la UPF.
En l’àmbit laboral, ha treballat en les editorials VOCA i Ediciones Mayo i en les revistes El Farmacéutico, BCN Més i LaMono MAGAZINE. Ha col·laborat al Diari Menorca, entre altres mitjans de comunicació. Actualment, exerceix de periodista a Prodigioso Volcán, l’agència de comunicació de CaixaForum.
Ha rebut diversos reconeixements literaris com ara el premi Josep Pla de poesia, a Palafrugell (2015); el IV Premi Joan Benejam en narració curta (2018); el Mateu Seguí Puntas (2020); o el segon premi del Girona Poetry Slam (2020). El 2021 va quedar finalista del VIII Premi de poesia Illa de Menorca, del que ja havia rebut el segon premi el 2018 i havia quedat finalista el 2017, tots ells amb posterior publicació de llibre.
Ha participat en els recitals de poesia Vers hivern. Poesia a Redossa, l’Acte institucional d’homenatge a les víctimes de la COVID-19, o Sant Jordi a Redossa, organitzats pel Consell Insular de Menorca. Altres recitals han estat el Vermut poètic, la 2a edició del Tast de cultura, o l’Illanvers XIV, aquest últim amb publicació de llibre. En l’àmbit balear, també ha participat en els recitals Solstici Estiu (Fundació Musical ACA), amb posterior publicació de llibre, i el XX Encontre de Joves Poetes dels Països Catalans (Formentera). Recentment, ha estat resident a la Casa d’Artistes, espai de creació i pensament d’ES FAR Cultural (Menorca).
Ha publicat dos libres: Eleanor Roosevelt. Impulsora de los derechos humanos (Vegueta Ediciones, 2022) i La defensora de la humanidad. Eleanor Roosevelt (Vegueta Ediciones, 2023).
