1867
page-template-default,page,page-id-1867,stockholm-core-1.0.8,language-ca-ca,select-theme-ver-5.1.4,ajax_leftright,page_not_loaded,paspartu_enabled,side_area_uncovered,wpb-js-composer js-comp-ver-7.3,vc_responsive

DESLOCALITZACIONS

ESPAI + TEMPS 

El projecte Deslocalitzacions. ESPAI + TEMPS és fruit de la col·laboració entre l’entitat Experimentem amb l’ART (Barcelona) i l’associació Es FAR Cultural (Menorca), les quals gestionen dos projectes de residència artística; La Residencia EART i la Casa d’Artistes. Aquesta convocatòria néix amb la voluntat de donar suport a projectes de recerca i investigació que necessitin espai i sobretot temps per desenvolupar-se.

 

Deslocalitzacions és un projecte de creació en xarxa que planteja una residència de recerca a la Casa d’Artistes (Menorca) i dirigida a artistes que estiguin o hagin estat en residència a l’Espai EART, educadores i mediadores col·laboradores d’EART. La finalitat es propiciar i ampliar l’experiència en la recerca i la investigació artística, a través d’una estada de 20 dies a la Casa d’Artistes d’Es Far Cultural a Menorca.

 

 

CONVOCATÒRIA 2022

 

Paula Vicente Puiggròs ha estat l’artista seleccionada per participar de la residència de recerca i investigació artística ESPAI + TEMPS amb el projecte Tangere. Un projecte d’experimentació i recerca que busca apropiar-se de la tecnociència per obrir nous imaginaris multi espècies; establir noves relacions entre la tecnologia i formes de vida, humanes i més que humanes. Utilitzar metodologies de temporalitats més expandides que han quedat arraconades darrere les lògiques capitalistes. Recuperar la curiositat, l’interès, la prova i error, la intuïció. I si en comptes de mesurar la realitat des d’un punt de vista constructivista i productivista ho féssim des de la cura, l’afecte, i allò desconegut?

 

Tangere sorgeix de la necessitat de problematitzar la idea del Tacte com a acte innocent i conscient entre individus per tal de donar espai a tot el que bloca aquesta definició. Segons l’explicació de la Física, tocar no comporta contacte. Els electrons són partícules amb una càrrega negativa, de manera que el que entenem com a “tacte” és en realitat la força de repulsió electromagnètica entre aquests. Així doncs, si no hi ha contacte en tocar, com a prop hem d’estar per tocar-nos? Per tocar sense tocar, per afectar(-nos)? Si el que el nostre cos entén com a tacte són forces de repulsió entre electrons, podem dir que realment és un acte voluntari?

 

Aquesta altra narrativa de tocar comportaria un pensament molt més ampli, que no té en compte només la pròpia persona sinó també tot l’entorn i els cossos que el conformen. Una narrativa on el teu cos no acaba amb la pell, sinó que traspassa i continua en l’altre en una xarxa multiespècies.Així doncs, de quines maneres estem afectant el nostre entorn sense ser-ne conscients només perquè el nostre cos no ho percep? I de quina manera hem ensenyat el nostre cos a percebre? Com afectaria la nostra manera d’estar i habitar l’entorn una percepció diferent d’aquest? Quines polítiques s’amaguen darrere la invisibilitat?

 

Es proposa, doncs, una cerca d’allò invisible, intangible. Obrir noves preguntes i relacions de simbiosi entre diferents espècies i una tecnologia lenta per crear un imaginari que ens convidi a especular conjuntament noves maneres de tocar-nos i relacionar-nos amb la resta de vides que ens envolta.

 

PAULA VICENTE PUIGGRÒS (1997, Barcelona)

Paula Vicente Puiggròs és una artista visual de Barcelona. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i màster en Belles Arts a KASK (Gent, Bèlgica).Entre d’altres, ha guanyat una beca de producció amb Sala d’Art Jove, on ha format part d’una exposició recent De aquellos polvos, estos lodos (Barcelona, 2021). També ha participat en altres espectacles i festivals com Bauen, El Bòlit, (Girona, 2021); Inund’Art, Casa de la Cultura (Girona, 2020); Corrente, La notte bianca (Bologna, IT, 2019); Art Emergent Sabadell (Barcelona, 2019).També ha fet residències en diferents llocs com Kovent Zero (Berga, 2021), Experimentem amb l’Art (Barcelona, 2021), Es Far Cultural (Menorca, 2021) i El Bòlit (Girona, 2020), on ha participat en diferents tallers, estudis oberts i altres activitats.

 

Statement

Sempre he pensat la meva pràctica artística com un mitjà per repensar les coses a través d’allò material, tàctil. M’interessa investigar sobretot entorn la idea d’habitar i les relacions amb altres éssers vius, ser conscient del focus antropocèntric i productivista prefixat per mirar d’incidir des d’un altre angle.

Molts projectes s’inicien amb un pensament, una conversa que es desplega cap a un interès o preocupació que genera, al seu torn, una investigació. Trobar allò subversiu del pensar en col·lectiu, del fer des de la quotidianitat amb allò proper per generar qualcuna cosa que ens permeti obrir la pregunta enlloc de tancar-la, deixar lloc al dubte.

 
Un projecte de:
Amb el suport de: