Artistes seleccionades
ESTEL BOADA
Ma mare em va ensenyar la importància d’observar i escollir una bona patata abans de cuinar. O bé la Red Pontiac de pell vermella, amb ulls marcats, o la Kennebec, també coneguda com la protegida patata de Prades, de pell groga i llisa.
Amb ma germana ens passàvem els dies fent veus de totes les cançons que sentíem a la ràdio, jo sempre feia la segona veu. Quan els meus pares no estaven a casa ballava els “Pitufos Makineros” a sobre la taula del menjador. El meu pare, tot i ser comercial, m’ensenyava que pots fer el que vulguis inclús al carrer, que la gent no s’està per les teves “bogeries”. Tot impulsa i genera el cos actiu que soc com a cantant, artista plàstica i treballadora multifacètica.
Paral·lelament, m’interessa l’estètica i el disseny com a forma de comunicació gràfica, de la mateixa forma que un nen adora que els seus pares li facin l’avioneta abans de fer-li menjar les farinetes de cada dia.
Bàsicament, crec en el poder de la mitificació de la cullerada perquè, al final, tots som farinetes de plàtan, musli o civada, tant se val.
Després d’estudiar Belles Arts (2009-2013] i de començar a impulsar-me culturalment com a curadora de projectes artístics contextuals, em vaig animar a estudiar tipografia suïssa i disseny editorial a causa de la meva dislèxia i passió per l’estructura visual i a les dinàmiques que es poden generar sobre alguna cosa tan senzilla com un paper. Després, l’onada artística va voler arribar a la part més performativa fins a arribar a la música, la veu i la gestualitat corporal com a actes d’alliberació personal, en la qual m’ubico actualment.
M’interessa l’educació com a format d’investigació experimental, el so i la música com a canals de difusió comunicativa multidireccional, el dibuix com a testimoni diari del qual potser no és testimoni, i l’acció com a creació estratègica de l’atenció corporal i espacial. Joc, veu, espai i col·lectiu en vena, ara i sempre.
TERESA W
Teresa W (Barcelona, 1995) és fada ･.*･｡ﾟ･. i artista. Curiosa-fascinada pel misteri del ritual comunitari, explora la intersecció entre performance i art sonor en peces que parlen a moltes veus. En aquest camí troba cercle de fades, el col·lectiu de performance on ara pertany. Cercle de fades és la seva utopia, el món on vol viure, la seva família astral, el seu clan. El camp on es mou w és un d’abstracte: és el terreny del sensible, d’allò que percebem que hi és, però que no es pot pronunciar.
Actualment, treballa en el projecte “sons per la fi del món”, que ha rebut el Premi Art Jove Creació (2024), el qual es desenvoluparà, en part, en residència a la Casa d’Artistes per presentar-se a les IV Jornades de Performance de Menorca (2024). També col·labora amb el col·lectiu cercle de fades en el projecte “cridant la meva ànima”, realitzat gràcies a la Beca de Residència d’Arts Visuals i Performance (2023) que es presentarà en breu tant a La Capella com a l’Estruch, Fàbrica de Creació de les Arts en Viu (2024).
En el passat ha performat en espais com la Fundació Miró (2023), el Centre d’Arts Santa Mònica (2022) o el Festival Art Nou (2022) amb el col·lectiu “cercle de fades”, i al CCCB en col·laboració amb Eduard Escoffet (2022), entre d’altres. Ha exposat en centres com el Museu del Disseny de Barcelona (2021) o la Galeria Esther Montoriol (2016), i ha rebut reconeixements com el Premi Art Nit Campos (2023) o el Premi Menció Especial Performance (2022). També ha participat com a investigadora en el projecte de recerca europeu “Musae”, juntament amb S+T+Arts i la Universitat de Barcelona, ha col·laborat amb el CCCB, el Centre Pompidou de París i la HKW de Berlín pel programa “Cultures d’Avenir” (2021-22) i ha obtingut la Beca per a la Recerca i la Innovació en l’àmbit de les Arts Visuals (2023).
