Sortir dels canals coneguts, de les cares que ja són rostres familiars, dels camins que es transiten per inèrcia. No anar a l’acció, anar a la trobada. A la trobada del discurs, de l’obra, de l’espai. Casa d’artistes em crida perquè obre la possibilitat d’una trobada altra, d’un nou camp de relacions no mercantilitzat on pot pertocar per a l’inesperat, per a una illa en el fer que afecti les disposicions dels cossos i a les seves relacions.

En la meva recerca em centro en les pràctiques curatoriales contemporànies i en com a partir d’elles es genera i transfereix el coneixement en les exposicions d’art en els museus.He treballat com documentadora, curadora i coordinadora d’exposicions en el Museu Picasso, la Fundació Josep Guinovart i la Fundació Joan Brossa, respectivament. L’experiència en aquests centres m’ha permès enfocar la recerca de la meva tesi doctoral d’una manera en què pràctica i teoria van de la mà.

Impulsora de Sample Filosòfic, programa emès a Ràdio Far Menorca

bayarri.vinas@gmail.com

Isabel Val (Barcelona,1988) és una artista visual que combina fotografia, vídeo i dibuix en els seus projectes. El seu treball explora la relació entre passat i pressent i reflexiona sobre el concepte de nostàlgia. Els seus projectes han estat exposat a Barcelona, Budapest, Berlín i Timisoara. Actualment, està representada per Mymuseum Gallery a Budapest.

El meu treball explora la presència del passat en el nostre dia a dia i busca profunditzar en les dinàmiques que s’estableixen entre els records personals i la memòria col·lectiva.

Dins de la pràctica artística he trobat una manera de captar tot allò que, per quotidià, passa desapercebut als ulls de la Història i de conservar el seu llegat. De vegades es tracta de mobiliari urbà o de senyals de neó que cauen a trossos; d’altres, d’un record a punt de ser oblidat.
Em fascina el concepte de nostàlgia i és un tema recurrent dins de la meva investigació, des de la seva instrumentalització política fins a la necessitat individual i col·lectiva de crear un imaginari i una narrativa que ens ajudi a lidiar amb el passat. També m’interessa aprofundir en la mutabilitat de la memòria i en com impregnem les nostres possessions d’aquesta.

La meva intenció és la d’establir un diàleg amb l’espectador que permeti transmutar la vivència personal en col·lectiva, descobrint així nous punts en comú a través dels quals relacionar-nos d’una manera més empàtica i humana.
Afronto cada projecte des de la curiositat i l’experimentació, sigui treballant amb fotografia, dibuix o vídeo. M’interessa experimentar plàsticament amb cada disciplina i indagar en les possibilitats que ofereix cada suport més enllà de mètodes preestablerts.

Artista seleccionada en el marc de la col·laboració amb Stripart

isabelval.com

@isabel_val

Des de nena, l’única manera de sentir-me conectada, viva i real, ha estat experimentant a través de diferents materials plàstics. De més gran, no ha cambiat, i potser per aquest motiu ara esteu llegint aquestes líneas, doncs he escollit l’art com a camí de vida. Pràcticament acabo de sortir de l’ou, sí que és cert que en el seu dia vaig formar-me (batchillerat artístic, disseny gràfic, il.lustració, art terapia, etc..) però, com bé sabeu, no sempre és posible dedicar-s’hi de manera exclusiva.

Ara, però, SÍ: Ho estic apostant TOT, fent un “all in” i que no sigui per no haber-ho intentat. Entre d’altres, picant la vostra porta, per a no perdre l’oportunitat d’intentar-ho, doncs com a experiència crec que em pot ésser molt favorable en el punt de la meva trajectòria on em trobo, ja tant per el que pugui aprendre del recorregut i experiències al compartir amb els altres artistes sel.leccionas, podent també compartir també les pors i adversitats del sector, oportunitats en altres projectes… Així com d’altres disciplines, com de mi mateixa i els procesos creatius en un projecte amb aquest format, doncs sería la primera vegada per a mi. En definitiva, posar la primera poteta fora de l’ou.
Emergent.
Bé, humilment us diré que fins i tot encara em costa presentar-me com a una artista. Em considero una persona creativa, amb tot allò que faig i sóc. Aquest component creatiu en la meva essència ha aconseguit parlar tant fort que només puc segui-lo, així com si es tractés de la brújula de la meva intuició. Tot i ser jove, he viatjat des de ja fa més de mitja vida, viscut a diferents països i compartit e intercambiat amb altres cultures, adquirint també diferents llengües. Allà on he anat hi ha hagut sempre un denominador comú: La naturalesa, qui d’una manera o una altra està sempre present en les meves creacions.

Durant molts anys vaig dedicar-me a la producció de cinema, esdeveniments culturals, festivals, etc…Però fa uns anys em vaig quedar en cadira de rodes, em varen dir que no em tornaria a aixecar, però en canvi, amb l’ajuda del mar, torno a caminar. El “no” ja el tenim, així que per això també estic escribint, per anar a buscar el sí. Aquest és un dels motius pels quals les meves creacions estàn sempre fetes amb aigua del mar. Al quedar-me sense cames vaig tornar a les mans, i vaig canviar els ingredients que conformàven el plat que em menjava en el dia a dia de la meva vida. L’art s’hi ha quedat.

En aquest “tornar a caminar” tant físic com metafòric, he estat experimentant amb diferents tècniques i materials, sortint de la il.lustració per anar als cuadres de pintures a gran format. Sovint, busco textures en l’entorn, ja sigui d’objectes trobats a la naturalesa, reciclant materials, etc. És de la vostra mà com a Casa d’ Artístes, amb qui com a ésser creatiu, m’agradaría poder profunditzar en aquesta búsqueda intrínseca pel meu entorn, i poder plasmar-ho junt amb tot allò que penso, sento, escolto, veig, aprenc… Vindría a ser un diari en gran format, on volco tant un missatge capturat al compartir un debat o conversa, a una emoció generada per una música, l’essència d’algo que he sentit, etc; com si canviés les paraules per traços emocionals que plasmo a través del color i aquest infinit de textures.

Deixar fluïr la meva nena interior, com si tornés a tractar-se de la primera vegada que ho visc. I fer-ho des de aquarel.les, collage, acrílics, dags, rotuladors, aigua de mar, cafè, transferint textures, amb materials reciclats, o trobats de la naturalesa, etc. Pura expressió d’essència amb l’ ànim de compartir-ho des dels vostres murs.

@art.humarise

Marta L. Lázaro (Saragossa 1982) es va desplaçar a Madrid en 2005 per a ser operador de càmera: “El vermell des del visor d’una betacam Sp era només gris fosc”. Va treballar durant més de deu anys en cinema i televisió, compaginant amb l’ampliació dels seus estudis. En voler horaris dignes en la seva professió va decidir fer una aturada i viatjar allí on trobés un treball. Ha estat i és present en mostres de cinema i videoart com la Mostra Underground de Barcelona, dins del LOOP 2014, el Festival Internacional de Videoart de Madrid, IVAHM 2019, el Festival InternationalFilm & Art Festival Buenos Aires, ANSFF 2020, entre altres. Ha realitzat diverses exposicions col·lectives, així com una individual titulada Calipso No És, en la Galeria FinestraEstudio, Zaragoza 2017. En 2015 va participar en l’Acadèmia Façana Mitjana en Etopia, Centre d’Art i Tecnologia, Zaragoza, lloc on cinc anys després li atorguen la residència d’art Hedy Lamarr. Resultat d’aquesta residència és l’exposició Grandma, un record il·luminat (març-juliol 2021). En el passat octubre va aconseguir la beca Art House Madrid, residència Càrstica, i en l’actualitat està preparant una intervenció sobre el videoart per a posar de manifest tot l’après en l’últim any, de la mà dels responsables de Laneomudéjar,

Madrid.

Gràcies als meus últims projectes m’he topat de cara amb el que es fa dir identitat territorial. L’haver estat fora de casa tant de temps, el buscar solucions lluny, és com una espècie de síndrome d’Ulisses. Tornes a casa només per a comptar les teves gestes, et vas lluny, molt lluny, però sempre tornes perquè no aconsegueixes quedar-te. Llavors, l’arrelament es perd?, d’on soc?

I de sobte, a través d’una residència d’art, et donen l’oportunitat d’investigar. Per fi, temps. T’adones que la inspiració et ve de la teva àvia, de la teva mare, de les teves ties. El que havies ocultat, perquè estàs sempre actualitzant-te, mirant al futur. Vas oblidar quin tipus de nena vas ser, sempre mirant a una finestra que t’obliga a sobre-informar-te, a una finestra que t’individualitza incrementant la teva solitud. Així que he decidit utilitzar la tecnologia, les meves eines video artístiques, per a connectar-me amb les meves avantpassades. Em sento còmoda si en els meus projectes puc reivindicar el treball, infravalorat, que han realitzat les dones.

@marta_l_lazaro

martalopezlazaro.es