Lubadalu defensa la cursileria com a eina de lluita. En la seva obra es poden trobar persones i altres mamífers amb pèl, floretes, arcs de Sant Martí, peixos, i una mica d’ironia mordaç. Cerca que el seu art siguin carícies (i alguna clotellada) i intenta reivindicar la tendresa absurda com a manera de vida i ajudar a perdre la vergonya sobre el més suau en nosaltres.
Ha col·laborat en diferents fanzines publicats a Catalunya, els Estats Units i Anglaterra. Ha participat en l’antologia de còmic Drawing Power, editada per Diane Noomin a Abrams Books. També fa soroll amb el col·lectiu Avestruces.
Lubadalu sobreviu a Barcelona, amb altres humans i totes les plantes que pot.
IG @lubadalu
TERESA RUIZ DE LOBERA
En la meva obra gràfica, veuràs el que tu vulguis veure, el que vulguis sentir. En els meus quadres explico les meves vivències i aprenentatges sentits amb una narrativa poètica, “realisme màgic” o “nou món romàntic.”
Les decisions que prenc sobre els llenços no són el com, sinó el perquè o per a què. Pintar m’apassiona i ficar-me en el quadre m’ajuda a sortir havent vist el meu inconscient, havent pintat la meva ombra. Treballo sobre els arquetips universals, la mitologia, el surrealisme i l’humor prenent de referències a Chagall, Matisse, Paula Rego, Sirget o els fauvistes.
