Cineasta menorquina emergent i cap de producció especialitzada en no-ficció, graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Politècnica de València. Durant la seva estada a València, va dirigir el seu primer curtmetratge d’animació stop-motion El secreto que se esconde bajo la madera i va produir videoclips i peces creatives com Guilty Pleasure, guardonada al Berlin Fashion Film Festival. En tornar a Menorca, va continuar la seva carrera com a fotògrafa per al Consell Insular de Menorca (2023-2024) i es va incorporar a la producció de documentals com Un ram de locura (2025) i Menorca Talaiòtica. El llegat de les pedres (2024). Actualment, cursa el Màster en Documental Social (Universitat de Vic), consolidant una mirada autoral centrada en històries locals i qüestions ambientals.
Aigua Dolça (wip). Flora i Marc, dos menorquins arrelats a la terra, s’enfronten a pous secs i barrancs en agonia per la crisi de l’aigua a Menorca. Aigua dolça és un retrat íntim de dues vides i d’una illa que lluiten per viure en harmonia amb una natura que reclama atenció abans que sigui massa tard.

La trajectòria artística de Joana Brabo s’articula al voltant de la paraula com a matèria plàstica, sonora i espacial. La seva aproximació al llenguatge parteix d’una relació amb la forma visual i sonora de la paraula. Inspirada per la fonètica i l’ús tipogràfic radical de les avantguardes russes i el dadà, busca maneres poc convencionals de plasmar el text, desplaçant-lo de la seva funció purament literària cap a un territori visual, performatiu i espacial. En la seva pràctica, la paraula es fragmenta, s’expandeix i es desplaça entre diferents suports: la pàgina, la paret, les llengües de signes o l’acció performativa. El llenguatge apareix així com un camp d’experimentació on text, imatge, so i gest conviuen i es contaminen.
Des de 2023 desenvolupa projectes amb persones sordes en llengua de signes, on la comunicació adquireix una nova capa de corporalitat i presència.
Llengua de signes a tot volum és un projecte de curt documental protagonitzat per persones sordes signants que ens acosta a una manera única de percebre i connectar amb l’entorn. Des de Menorca, en un context marcat per la insularitat i l’entorn rural, el film vol retratar una comunitat que ha construït la seva identitat enmig de barreres estructurals i escassos recursos, utilitzant la percussió com a eina de reivindicació.

Nina Cholet, cineasta, amb el suport de Ciclic com a autora de la Regió Centre (França). El seu breu documental Sentinelles ha rebut el Grand Prix del Festival A l’Est, i les seves pel·lícules han estat presentades, entre altres, a la Maison Européenne de la Photographie, Kyotographie, Ovni, Dansfestivalen, Les Rdv de l’Histoire, Escale Documentaire, Doc de Noirmoutier i Fish&Film.
La seva obra se situa a la cruïlla del cinema documental analògic i l’experimentació, desenvolupant una investigació sobre els vincles sensibles amb la memòria i els éssers vius, a través d’un enfocament sensorial del documental, l’assaig, el cinema d’art i el videoclip musical. Explora ponts entre la investigació científica i un enfocament orgànic, i desenvolupa una pràctica compromesa amb el medi ambient, basada en un procés cinematogràfic descolonitzat de la química industrial, orientat cap a una pràctica artesanal analògica desenvolupada a partir de plantes.
Piel del Mar és un curtmetratge documental analògic concebut com una travessia sensorial i política que explora els prats de posidònia de la costa de Menorca. Una veu ens guia per un món submergit on la planta marina esdevé memòria, pell i pel·lícula de l’entorn.

Cineasta, programadora, professora i investigadora menorquina establerta a Barcelona. Els seus treballs cinematogràfics s’han exhibits en festivals tan rellevants com el Festival des Films du Monde de Montréal, Sitges, Gijón, Zinebi o Abycine, entre molts altres.
Va exercir la crítica cinematogràfica en mitjans com Dirigido por i el suplement Cultura/s de La Vanguardia entre d’altres. També ha estat directora artística del DocsBarcelona Film Festival (2023–2024) i del Memorimage Film Festival, un esdeveniment dedicat al cinema d’arxiu (2020–2024).
És cofundadora de Dones Visuals, l’associació de dones cineastes de Catalunya, i en va ser membre de la junta durant set anys (2017–2024). Recentment ha col·laborat amb el Diari Ara, on ha escrit sobre cinema, documental, cultura visual i feminisme. Actualment imparteix classes de cinema i documental a la Universitat Pompeu Fabra i a l’ESCAC; i està preparant el seu proper llargmetratge de ficció, titulat Ulls de Gat.
