NATÀLIA SANS
4065
wp-singular,page-template-default,page,page-id-4065,wp-theme-stockholm,stockholm-core-2.4.6,language-ca,select-theme-ver-9.14,ajax_leftright,page_not_loaded,paspartu_enabled,side_area_uncovered,,qode_menu_,wpb-js-composer js-comp-ver-8.7.2,vc_responsive

RESIDÈNCIA NATÀLIA SANS

Banda seleccionada

DAHLIA

Dahlia és un grup de música que conviu entre Menorca i Barcelona, format per Joan Dabén Florit (veu i guitarra), Joanjo Serra Florit (guitarra), Josep Peñalver Anglada (teclats), Joan Rotger Julià (baix) i Guillem Pons Taltavull (bateria).

Dahlia es va formar entre 2020 i 2021, però no és fins a desembre de 2022 que es donen a conèixer amb la publicació de dos senzills auto-produïts i l’estrena en directe al Teatre des Born de Ciutadella de Menorca. Durant el 2023 actuen al Claustre del Carme de Maó; queden finalistes del concurs Pop-Rock de Palma, i actuen al festival Monkey Week 2023 de Sevilla. El mateix 2023 publiquen el seu primer EP titulat Perquè sí i altres motius. Durant el 2024, Dahlia obre el festival Cranc Illa de Menorca i debuta a Barcelona, a la famosa sala Razzmatazz. Durant el 2025 ha tornat al Teatre des Born i ha sigut seleccionat per a les primeres fases del concurs Sona9 de 2025.

El seu segon EP titulat Perquè no i altres excuses arriba el setembre de 2025. Les quatre peces musicals que el formen dialoguen amb el seu primer treball a nivell compositiu i s’emmirallen en artistes admirats com Grateful Dead, El petit de Cal Eril, Frank Zappa o Big Thief. Aquest treball és una aposta per la creativitat i la llibertat estilística, una aposta que amplia el seu imaginari temàtic, estilístic i compositiu, i que destaca pel seu caràcter arriscat, íntim i perspicaç.

 

La música de Dahlia rodeja diferents estils musicals com poden ser el pop alternatiu i el rock progressiu. Dins aquest marc estilístic flexible i mesclant-hi les influències diverses de cada un dels integrants del grup, la proposta musical esdevé atrevida. A més, la música de Dahlia destaca per les seves lletres íntimes, col·loquials i amb fort caràcter reflexiu que entonen amb el món personal de manera particular. L’heterogeneïtat temàtica, que reforça l’estilística, divaga entre la confusió, l’absurd, la nostàlgia i la crítica social.