BEATRIZ POLO I JAUME GOMILA
El concepte general que articula la meva pràctica artística és la configuració de la identitat en l’ésser humà a través de les seves vivències personals, el cos, la interacció amb el paisatge, els objectes o en la societat en la qual viu. En venir d’una família on molts dels seus components han hagut d’emigrar, un interès manifest és com els moviments migratoris confereixen a l’individu una pluralitat d’elements que promouen una identitat composta. Permetent que aquest pugui sentir que pertany a diversos llocs i configurant-se com un ser multicultural.
Des d’un vessant més introspectiu, un altre element que he desenvolupat en la meva labor artística és la relació de les persones amb el seu entorn. Vivint en una illa com Mallorca, la naturalesa que ens envolta té una presència considerable en la nostra vida personal i fins i tot en la nostra manera de ser.
Tots aquests temes els he desenvolupat des de diferents disciplines com el dibuix i la fotografia, encara que aquest últim any, les meves recerques s’han centrat més en la interacció de la tecnologia amb l’activitat artística. En un món globalitzat, on els canvis es produeixen a una gran velocitat, observo la importància i la necessitat de la transdisciplinarietat i hibridació entre diferents matèries per al desenvolupament d’un enfocament més holístic en les propostes creatives. Això permet un enriquiment i una complexitat en els conceptes plantejats, adaptant-se a un període on la cultura transmèdia i altres maneres d’interactuar amb el públic estan cada vegada més presents. Aquestes inquietuds es materialitzen en projectes com Nasciturus on el duel perinatal i la infertilitat són abordats des de la intel·ligència artificial, les xarxes socials, la web, els grups comunitaris i diferents llenguatges artístics.
AVESTRUCES
Avestruces (Luz Achával, 1991; Óliver Vinent, 1992) comença el seu viatge durant el 2018. Les eines i inspiracions pròpies de Avestruces es poden classificar dins l’ampli ventall que engloba l’art sonor i digital. La seva visió creativa toca l’estètica noise, el paisatge sonor, el meme i el gif, aprofitant la immediatesa proporcionada pel medi digital dins d’una societat cada vegada més ansiosa.
Entre els seus temes trobem l’error, la deconstrucció d’imatges i conceptes, l’ambigüitat de la paraula i la crisi climàtica com a fet ineludible del segle XXI.
El caos i l’angoixa de l’imprevisible són els punts de partida dels conceptes de desjerarquització i deconstrucció que es posen al capdavant de l’eix principal que recorren tant la part més analítica com l’imaginari audiovisual del grup.
D’una manera tragicòmica i decadent, el duo planteja una escena on ningú sap ballar, però tothom està obligadx a ballar. Així doncs, es balla.
Es proposa, sempre des de la innocència i la tendresa, observar un món en decadència, on sembla que el model imperant és anar pel món com qui va pel Corte Inglés, agafant tot allò que ens plau, com déus miops que tanquen els ulls davant l’amenaça, o tal vegada la certesa, que això no podrà seguir així gaire temps més.
Així, Avestruces presenta com a opció la resistència de l’amor, la resistència de les cures i la infància. Prenem com a opció recórrer l’existència des de la curiositat i l’histrionisme, i intentant respondre a preguntes que van sorgint, com si Jesucrist fa olor a Brummel.
@avestruceslasnoacelgas
DARÍO GIL CABANAS
Va créixer envoltat dels seus avis durant tota la seva infància. La fotografia, l’escriptura, les peces artesanals i la hibridació de formats són les quatre potes sobre les quals s’asseu per a reflexionar sobre infància, memòria i construcció de relats.
Entén el procés de creació com un camí poètic a través del qual dialogar, pensar i descobrir, tal com ho fa un artesà amb el material que treballa amb les seves mans. Les imatges es converteixen en la matèria primera d’un equilibri que habita totes les històries possibles.
@d.gilcabanas
GLORIA CEBALLOS
“Primer teníem la natura i després venia l’ambient; les persones que utilitzaven el llatí no tenien paraula per a l’entorn, només coneixien la natura”. Aquesta cita de Gustav Metzger resumeix el meu interès per la relació humana amb la naturalesa i com està canviant amb el temps.
Natura, què és? Com a urbanites, anomenem medi ambient natural el que en realitat són espais verds controlats per l’ésser humà. Avui dia, totes les nostres experiències de la naturalesa es limiten a parcs, jardins i altres àrees verdes dins de les nostres ciutats: la “naturalesa conreada”.
En el nostre objectiu de controlar tot, la naturalesa està classificada, organitzada, dissenyada i teoritzada. Sembla que estem reduint la naturalesa salvatge a un paisatge imaginari.
En el meu treball, m’interessen els plans i les idees polítiques que subjeuen als canvis en el nostre entorn natural. Faig aquestes reflexions no sols en forma de gravats, sinó també d’instal·lacions, dibuixos i llibres artístics.
@gl0riaceballos
ELENA NIÑAVIEJA
El meu major plaer és dibuixar. Des que era petita solia pintar les històries que la meva mare explicava a la meva germana i a mi a l’hora de dormir, i a poc a poc he crescut amb la necessitat de generar aquells mons íntims i fantàstics que vàrem inventar per a nosaltres. Vaig estudiar Belles Arts i més tard em vaig especialitzar en la il·lustració editorial. Sempre he estat envoltada de nens/es, animals i naturalesa i això m’ha inspirat a ser una persona millor, més curiosa i feliç fent el que faig. Al meu entendre, cada il·lustrador té la responsabilitat de cuidar la connexió de la narrativa, guiar al lector i permetre-li explorar en la seva pròpia fantasia.
https://elenaninavieja.wixsite.com/ninavieja
@elena.ninavieja
