Joan Pons, nascut a Ferreries, Menorca, el 1960, l’any de la mort d’Albert Camus, és un dels pocs escriptors en català, tal vegada l’únic, que forma part d’antologies internacionals o nacionals pels seus contes, per les seves novel·les o pels seus poemes. Cofundador de la Revista Post-al, considerada pel diari El País una de les primeres mostres de ciberpunk a l’estat espanyol, ha guanyat els premis Joan Ramis i Ramis per Nàufrags, Joaquim Ruyra per Remant cap al sol, Fundació Enciclopèdia Catalana per Homes sols i Ciutat d’Alzira per La casa de gel. Ha estat traduït al castellà, al francès i al rus. Barba-rossa ha estat pujada dalt l’escenari per La Trup, les seves Històries Naturals han estat musicades i el primer relat que va publicar, No cregui el que diuen de mi, ha estat traduït recentment al francès a la prestigiosa revista CAFÉ (Collecte Aléatoire de Fragments Étrangers) presentada aquest 2025 a París. Des de fa uns anys publica una sèrie d’articles amb el títol de Pedraules -les paraules són les pedres dels escriptors- a la premsa.