Isabel Cadenas Cañón és escriptora i periodista, doctora per la New York University i especialitzada en no-ficció narrativa. El seu treball explora el gènere i la memòria, entre les històries personals i els relats col·lectius. Ha publicat els llibres de poesia Irse (2010) i También eso era el verano (2024), tots dos premiats, i l’assaig Poética de la ausencia (2019). És l’autora del pòdcast documental De eso no se habla, guardonat amb el Premi Ondas 2025, el Premio Gabo i el Premi Colombine, entre altres. Va ser productora executiva d’àudio a El País i ha col·laborat amb mitjans com Radio Ambulante, Deutsche Welle i Carne Cruda. També ha format periodistes en diverses institucions i universitats, i ha estat professora a la NYU-Madrid. El 2024 va rebre la Beca Leonardo de la Fundación BBVA per desenvolupar Tierra de barros, el projecte d’aquesta sol·licitud.
Tierra de barros és un llibre de viatge i un llibre de dol. Una filla recorre en sentit invers el camí migratori de la seva mare i la seva àvia: des d’un poble de la comarca de Tierra de barros, a Extremadura, fins a un poble del cinturó obrer de Bilbao, on van viure als anys 60 sent sempre «les de fora». Aquest viatge físic és una crònica del camp extremeny i de la migració obrera al País Basc.
És també un viatge temporal: la filla busca, mitjançant entrevistes i arxius, la petjada de les dues dones, tot i saber que les dones com elles van deixar poc rastre documentat. D’aquí sorgeix un tercer viatge, l’especulatiu, que recorre a la conjectura i a la ficció per omplir els buits i evitar la desaparició.
Sota tot això hi ha el dol: la filla sap més sobre la mort de la seva mare que sobre la seva vida, i vol invertir aquests termes mentre explora l’orfenesa i la persistència de l’absència.
El resultat és un llibre híbrid on dialoguen la no-ficció de viatges, l’escriptura documental, la ficció i l’assaig sobre la construcció col·lectiva de la memòria.
Crèdits: Patricia Aranguren