Som germanes de tot, menys de sang. Som actors, actrius, tècnics i productores. Des del 2009 hem buscat excuses per treballar juntes. En 2016 creguem «Celler de Pell» una peça de sitespecific, en el festival d’arts visuals Ciclop de Sineu, més tard la presentem en Fira B off, i en la Nau Bostik dins de la programació SOMA.
“Ningú va als aniversaris a l’estiu” l’engendrem el 2016, una coproducció amb el Teatre Principal de Palma. Amb aquest espectacle hem participat en Fira Tàrrega 2017, Fira B 2017, Escena oberta Burgos 2018, Kaldearte 2018.
Actualment estem preparant el nostre proper espectacle que en principi s’estrenarà el 2019.
Per cert, som: Jaume Miralles, Gal·la Peire Camps, Diego Ingold i Lluki Portes.
VICTÒRIA GARCIA MASDEU
Artista, Llicenciada en Belles arts per la Universitat de Barcelona. Professora de Dibuix en Educació Secundària. Creadora i facilitadora de projectes de Mediació Artística, en espais com la Fundació Pilar i Joan Miró. Art- terapeuta. Terapeuta Gestalt.
Residint i treballant a Mallorca.
TUGORES · MÚSICA DE BANDES SONORES
Mitjançant un violoncel, un saxo i una combinació de guitarres clàssiques i elèctriques, Tugores vol compartir en un concert algunes de les melodies que han fet encara més gran el cinema. Aquestes músiques, sense les imatges, també formen un espectacular repertori instrumental de concert, a més de tenir el poder d’evocar les meravelloses i eternes històries per a les quals van ser creades.
Tugores és el projecte musical del guitarrista i compositor Jaume Tugores. Neix a Palma (Illes Balears) el 1974. Del 1989 al 1999 realitza els seus estudis de guitarra elèctrica i clàssica, solfeig i harmonia, a més de formar part en nombrosos projectes i participar en nombrosos enregistraments i concerts. L’any 2000 es trasllada a Barcelona on comença la seva carrera musical com a Tugores. Ha enregistrat 7 discs realitzant nombrosos concerts per tot el territori espanyol a més de participar a importants festivals com el Mercat de Música Viva de Vic, Festival de la Mediterrània a Mallorca, Folk Segovia, Fira Mediterrània de Manresa, Festival de Jazz de Lugo, Womex a Cáceres, etc. A l’estranger ha tocat a llocs com Alemanya, França, Bèlgica i Luxemburg. També ha compost bandes sonores per curtmetratges, documentals, música per a dansa i teatre d’ombres.
El setembre de l’any 2013 publica el seu sisè CD: Morricone, Rota, Piovani, que rep gran acceptació als mitjans, com ara Radio 3 i Catalunya Ràdio. El 2015, el disc és editat i distribuït per tota Àsia. L’estiu d’aquest mateix any realitzen una sèrie d’importants concerts a Bordeus, Barcelona i Girona. L’agost de 2016 enregistren el seu setè i últim cd: Tugores: 60’s Film Music, dedicat a bandes sonores dels anys seixanta com Zorba, Charade, James Bond, i Lawrence of Arabia entre altres.
JASMIN YIGIT
Jasmin Yigit, realitzadora i guionista audiovisual freelace, d’origen turc i nacionalitat alemana treballs principalmente a Mallorca. Els seus treballs es caracteritzen per ser treballs que cerquen en la consciència, en una mirada o reflexió cap a l’interior.
Alguns deus seus treballs son:
- El despertar, curtmetratge realitzat a Mallorca
- Exposició fotogràfica » Màgic Matrix», a la Fundación Sophia de Palma
- Videoclip Piece of mine, del music Cumpa Tomas
ALEXANDRE FRANQUESA
Biòleg i artista plàstic amb un marcat interès per les tècniques mixtes que barrejen pintura i fotografa. Actualment viu a Berlin on desenvolupa la seva activitat artística i treballa com a biòleg a cavall entre Catalunya i Menorca. A banda de la seva activitat en la cartografa d’hàbitats naturals, els seus treballs plàstics inclouen des de pintures murals de gran format fins la participació en diverses exposicions col·lectives d’àmbit europeu («Walter benjamin’s suitcases. Migrating devices» i «Ciutats literaries, XIII Exposició Internacional d’Art Contemporani de Petit Format»). La seva obra pictòrica es centra en l’anàlisi dels confictes socials actualsi busca rehabilitar la imatge – a través de la fotografa i la pintura- com a eina efectiva de sensibilització i transmisió d’idees a l’entorn d’aquests confictes.
Entenc l’art com un mitjà per fer arribar idees, sentiments i fets que és molt dificil que arribin a impactar-nos per altres canals, però que en canvi ens cal conèixer . Escullo la pintura com a mitjà d’expresió preferent perquè si bé en un moment donat de la Història semblava que la imatge substituiria irremeiablement la pintura, la massiva producció audiovisual d’avui dia ha arribat a insensibilitzar-nos de tal manera que les
CARMEN BUELOHÁ
Comunicadora, especializada en esdeveniments i activitats culturals. Es dedica a l’assesorament d’artistes per arribar a que la creació/producció tengui una major visibilidad i viabilitat. Imparteix cursos de formación en comunicació cultural, cardes socials i marketing online. A nivell nacional distribueix espectàcles d’arts escèniques de creació balear.
Apasionada del món de la dança i el món de l’art, és crítica de dança i teatre, blogger cultural i consultora a Social Media.
ISABEL FORTEZA
Isabel Forteza va descobrir la fotografia a la ciutat de Barcelona fa uns anys i en ella ha trobat la manera d’expressar-se. Reincident en la concepció de projectes vinculats a la química fotogràfica i l’experimentació tècnica, li agrada “suar” cadascuna de les seves imatges, aprofundint en el discurs estèticosensible que les sustenta. Neix un dia d’agost de 1988 a Mallorca, la seva estimada Roqueta.
El 2010 es gradua a l’IEFC (Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya). De la mà de l’obra de Francesca Woodman, de Christian Boltanski o d’Imogen Cunningham, va descobrint que la fotografia té respostes que li permeten connectar i desenvolupar idees al cervell de manera il·luminada, en un sol instant, a partir d’un fugaç pensament:
“Sento com tot allò que sempre m’havia quedat una o dues talles grans en la imaginació canvia de magnitud”.
PABLO PELLUZ
Pablo Pelluz (1988), artista plàstic resident a Eivissa.
Llicenciat en Belles Arts per l’universitat Complutense de Madrid, Màster en Investigació d’Art i creació per la mateixa universitat, i curs a The Art Student League of New York en 2016.
La seva línia de treball s’enfoca a la rama de les arts plàstiques. Aquí, investiga i realitza diferents projectes que engloben pintura, dibuix i escultura.
JANSKY · MÚSICA ELECTRÒNICA (ELECTROVÈRSIA)
FILS ROULANTS · NOVES DRAMATÚRGIES / DANSA CONTEMPORÀNIA
MINIMAL TEMPO · MÚSICA CLÀSSICA CONTEMPORÀNIA
Pàgina en actualització
ALEJANDRO MARTÍN · MENORCA
Alejandro Martín vol ser el propietari inquilí, una peça més del joc immobiliari, on l’artista se submergirà en la problemàtica del lloguer turístic.
Agafant aquesta problemàtica com bandera, l’artista buscar hibridar-se entre la figura del llogater i l’inquilí des d’una perspectiva pictòrica. Com a referència tindrà fotografies de pisos de lloguer, penjades a la xarxa, i des d’aquí treballarà una sèrie de pintures basades en els sentiments i experiències d’aquells que emprenen l’empresa de cercar una nova llar.
A través d’aquesta sèrie, l’artista vol indagar en les sensacions del resident que cerquen una llar, on trobem sensacions com inseguretat, frustració o injustícia. Mitjançant l’acumulació de capes de pintura i acrílic vol metaforitzar la congestió i la densitat de sentiments, on l’aspirant a una nova llar, en estar contínuament veien fotografies d’anuncis i sotmès a la fugacitat de les oportunitats, es veu tot sol davant la planificació vital. El referent formal a la sèrie pictòrica, en provenir de les fotografies reals d’allotjaments anunciats, dóna al cercador, una sensació de frivolitat, ambigüitat i manipulació fotogràfica.
ADRIÁN MARTÍNEZ · EIVISSA
Podríem separar dues línies de treball en la seva obra, d’una banda el treball en paper, així com el treball en instal·lacions efímeres, normalment realitzades sobre la paret, que juguen amb l’experiència de l’espectador.
Grafit, tinta, collage, agulla i fil són alguns dels materials utilitzats, dels quals s’interessa per la seva versatilitat i el seu caràcter fràgil.
Els dibuixos animats vistos de petit l’han ajudat avui dia a treballar tècniques i formats propers a l’animació i el còmic.
Durant la residència, desenvoluparà una sèrie de dibuixos en paper en forma de diari, animacions gif o instal·lacions site specific realitzades sobre mur, substrat dels dibuixos i animacions. Les obres es connecten entre elles a partir dels detalls, que crearan una visió crítica, absurda o tràgica de la nostra societat i nosaltres mateixos.
MAGDALENA PLANAS · MALLORCA
Què és el que pot un cos? Spinoza va llançar la pregunta fa segles i encara no s’ha contestat. Ni falta fa, encara que el que si cal és que pensem en això. L’absència de dones referents a les Illes Balears és un fet; Quantes dones de les illes coneixes que siguin importants i que la històrica les hagi reconegut? I de Menorca?
Per aquest motiu, proposem a aquesta residència IA3, la recerca de les dones que han sigut oblidades. Buscant-les mitjançant els arxius històrics, biblioteques, historiadors/es, ciutadans/es, associacions per tal de redescobrir aquestes dones que s’han deixat en l’oblit.
Tornant a Spinoza, creiem que una de les funcions importants d’un cos és l’acció d’empoderar als altres cossos i que algun dia aquests cossos empoderats siguin referents pels altres.
ALÍCIA SANTAMARIA I MARIA ANTÒNIA CLADERA · MALLORCA
Desenterrant la mort vol ser un projectes per tractar l’inevitable: la mort. Tècniques com el dibuix o la fotografia formaran part del registre, de la documentació gràfica, i mitjançant el joc i els processos que desenvolupem es consolidarà una obra concreta.
Establint una base empírica que es formalitza mitjançant el llenguatge artístic, es vol explorar els punts de fuga que trobem en la història, necròpolis i enterraments de les illes, i de tot el mediterrani; llegint el desenvolupament de les pràctiques funeràries i els valors simbòlic que han donat lloc a la concepció actual.
Sense oblidar també la seva banalització, quan la mort passa a ser un producte més de consum; tant en la gestió de la nostra intimitat o l’anonimat com demostra la recerca de la immortalitat des de la biotecnologia.
XIM LLOMPART · MALLORCA
El projecte en línia al treball artístic de l’artista aborda el pictòric des d’una perspectiva que va més enllà del pla bidimensional, experimentant i formalitzant els treballs entorn de la idea del trinomi de Llum, Profunditat i Superfície. Inspirat en l’efecte de la llum del mediterrani sobre la pedra de mares, característica del paisatge tant natural com urbà de les balears. Investigarà i experimentarà sobre materials i maneres de fer comuns a les illes, a la fi de materialitzar la idea de superfície com a element equilibrador entre la llum i la profunditat, podent dur a terme intervencions a l’espai públic o paisatgístic si és necessari.
JULIÀ PANADÈS · PALMA
STATEMENT Haver nascut i crescut envoltat de naturalesa a l’illa de Mallorca i l’herència d’un pare psicòleg i una mare professora de ioga, els dos de la generació dels seixanta, m’ha donat una actitud critica i ecològica que ha influenciat el meu treball. Un treball interdisciplinari a on l’humor i l’absurd són elements importants. Una pràctica que treballa l’intel·lectual i el simbòlic des del formal i l’estètic.
M’agrada jugar amb el paral·lelisme que existeix entre l’art contemporani i espiritualitat, cerco d’ interpel·lar diferents espectadors i la seva credulitat i reflexionar entorn la funció de l’art i el seu valor.
CARLES MOLL · MAÓ
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona després d’haver estudiat a l’Escola d’Arts i Oficis de
Maó,ha continuat la seva formació amb diversos cursos d’escultura, forja i tècniques de gravat. Actualment és docent d’gravat, escultura i talla al Centre Municipal d’Art de Ciutadella. Sempre vinculat a la docència, ha estat també professor a la mateixa Escola d’Arts i Oficis on es va formar i en altres institucions de l’illa. Treballa el gravat, la pintura i l’escultura. El seu treball s’ha exposat de forma individual a Menorca, però també a Barcelona, Madrid, Barcelona i Palma de Mallorca. La seva àmplia participació en mostres col·lectives l’ha portat a exposar a Londres, Art en ment a la Bricklane Gallery, o a Cuba, a la 7a Biennal de l’Havana. XI Premi Internacional d’Gravat i Vi Pedro Vivanco.
TONI AMENGUAL · MALLORCA
Després de llicenciar-se en Biologia (Universitat de Barcelona, 2003) es dedica a la investigació de l´espècie més complexe que hagi existit sobre la terra i a la qual pertany: Homo Sapiens Sapiens, fent de la fotografia el seu mitjà de treball.
El seu treball s’ha vist exposat en certàmens nacionals de fotografia com Scan Tarragona (2009), Descubrimientos PhotoEspaña (2010) i festivals internacionals Cortona On the Move (2013). El seu treball “La Sombra del Valle” s’ha vist exposat a les principals sales d’art de Catalunya a l’exposició col·lectiva Fairy Tales comisariada per David Santaeulalia. També ha exposat a nivell individual el seu treball DEVOTOS al centre d’art Les Bernardes de Salt comissariat per Pere Parramon i Laura Cornejo. A Mallorca el seu treball HolyDays es va exposar a la sala Born del Casal Solleric després de guanyar la convocatòria Creart 2016.
Ha rebut premis i reconeixements com descubrimientos PhotoEspaña 2010, Premi nuevo documentalismo (La Fábrica 2013), i ha estat varies finalista al certamen photoPress de La Caixa (2014).
Ha publicat a les principals capçaleres nacionals com El País, La Vanguardia o en publicacions especialitzades d’art com Exit Magazine.
A títol personal ha publicat dos fotollibres que han tingut una gran acollida de públic i crítica. Siguent PAIN el seu primer llibre autoeditat que va rebre el premi a millor fotollibre autoeditat PhotoEspaña 2014, i que va ser finalista de l’Anamorphosis Prize amb el que ja forma part de la col·lecció d’obra del MOMA.
El seu segon llibre autoeditat DEVOTOS (2015) va guanyar el premi ArtLibris a l’arts Santa Mònica i fou finalista al 2015 entre els millors llibres autoeditats de l’any. Aquestes publicacions han format part de les exposicions DIWO (Madrid 2015, comisariada per Juan Pablo Huercanos), autoedit (Centro Huarte, Navarra 2016) i Fenòmen Fotollibre (CCCB 2017).
JAVIER ENS · VALÈNCIA / EIVISSA
Javier Ordoñez Pérez nascut a València (1992) i afincat a Eivissa des de l’any 2000. Format en escultura a la EASD de València i especialitzat en tècniques del metall a l’Escola d’Art d’Eivissa.
En 2016 realitza la seva primera exposició col·lectiva al costat de Pedro Cano, des de llavors no ha parat de desenvolupar el seu treball i exposar-ho en sales de cultura i galeries. També ha participat en diversos festivals com: Sueños de libertad e Eivissa Light Festival. Entre les seves exposicions recents destaca”TRANSMUTACIÓ”, presentada a la sala de culturaSa Nostra al març de 2018
MARINA E. G. · MENORCA
Graduada en Belles Arts (2013), especialitzada en Educacio Interdisciplinaria de les Arts (2017) per la UB i formada en Performance a la Massana (2020). Compagina la seva practica artistica amb l’educacio en arts visuals, treballant amb l’entitat Experimentem amb l’Art i l’Escola d’Arts del Prat de Llobregat. Els seus projectes artistics resulten d’un dialeg entre les experiencies personals, la percepcio del propi cos i els imaginaris col·lectius, els quals formalitza des de la creacio interdisciplinaria. Marina conrea la seva practica individual i forma part del col·lectiu artistic K. G. G. (Kitchen Guateque Grup) i ha estat resident a l’Espai EART (2017-2019) i a la Casa d’Artistes de Montpalau (2019).
#DAFNE I APOL·LO
L’obra Les Metamorfosis relata les llegendes fundacionals llatines i aplega des de l’origen del mon fins a l’apoteosi de Juli Cesar i, ho explica, prenent la metamorfosi com a element principal al voltant del qual Ovidi construeix l’epopeia. En la presentacio de l’edicio de 2008, Jordi Parramonafirma que la metamorfosi és un tema universal al qual totes les mitologies recorren per explicar l’origen de les coses i, com és de suposar, l’obra d’Ovidi segueix el mateix principi; <>, segons diu Parramon. D’acord que acceptem que les metamorfosis siguin inherents a la mitologia, pero hem de tolerar qualsevol de les causes d’aquestes mutacions? Hem d’aguantar, per la simple etiqueta de “gran classic”, que Ovidi titlli d’enamorament el comportament abusiu d’Apol·lo quan Dafne l’ha rebutjat? Hem d’acceptar que, mentre ell es presenta com un heroi, ella hagi de canviar la seva forma humana per deslliurar-se de la violació? O que, tant els personatges com l’autor del llibre, excusin tal violencia i culpabilitzin Dafne i la seva bellesa i actitud de no complir amb els rols que se li han assignat “divinament” (el matrimoni, la satisfaccio dels desitjos sexuals de l’home, la maternitat i les cures a la familia).
#Dafne i Apol·lo és la primera peca del projecte Mites# de Marina E. G., un work-in-progress que pretén revisitar i analitzar, des d’una perspectiva dels nous feminismes i del concepte de violencia simbolica, algunes llegendes presents en les edicions catalanes de l’obra d’Ovidi Naso d’aquest segle XXI. El concepte de violencia simbolica o violencia invisible fou proposat pel socioleg Pierre Bordieu i s’utilitza per descriure formes de violencia no exercides directament mitjancant la forca fisica, sino a través de la imposicio per part dels subjectes dominants als subjectes dominats d’una visio del mon, dels rols socials, de les categories i estructures mentals. La violencia simbolica és, entre altres, un mecanisme de control patriarcal que el present projecte pretén fer explicit mitjancant la creacio artistica basada en la reapropiacio de les traduccions i del simbolisme propi de l’obra, i reactivant-los contra la mateixa edicio, objecte de la reapropiacio, a través de l’espai expositiu, l’entorn performatiu i els objectes activats a través del mateix cos.
VICTÒRIA GARCIA MASDEU · MALLORCA
Artista, art-terapeuta Gestalt i docent, nascuda a Palma. Llicenciada en Belles arts a Barcelona, i formada en terapies humanistiques. L’impuls de la creacio ha anat en mi molt lligat a la necessitat d’entendre’m a mi mateixa i als meus mecanismes, per extensio, voler entendre l’ésser huma, l’existencia, la vida. Aquest interes em va dur a investigar processos d’autoconeixement que van transformar profundament la meva manera de crear, influint en la meva obra, i a la inversa, l’obra en la vida, com si es tractés d’un acte psicomagic. De llavors enca, el meu art va manifestar visiblement aquest canvi, del qual “Alquimia interior” n’és testimoni.
“ALQUÍMIA INTERIOR: TRANSMUTACIÓ”
“Alquimia interior” és el resultat d’un llarg procés d’investigacio artistica, que comenca anys enrere, i durant el qual van ser claus les tres estades fetes des del 2017 a la Casa de Montpalau, la residencia d’Es Far cultural a Menorca.
Després d’un treball més focalitzat cap a l’exterior, torn a mi, en una necessitat de recerca intima. La residencia afavoreix un estat introspectiu que permet connectar amb l’entorn i amb una mateixa: Silenci, natura, i temps, condicions essencials per endinsar-me dins el meu propi univers. L’espai es converteix en laboratori creatiu, i esdevé escenari d’experiencies performatives íntimes. L’acte creatiu a Montpalau es converteix en una exploracio de l’entorn i de mi mateixa en interaccio amb la natura i el paisatge. En aquest procés, els elements de la natura deixen en mi la seva empremta: Terra, aigua, sol i aire intervenen en la meva propia obra, tal com el procés alquímic.
Travessar cada color suposa travessar diferents estats i sentiments, no sempre amables. El vermell visceral, sortit des de les entranyes, em remou profundament des de l’interior. Vermell dolor, vermell sang i vermell terra, del sol que la recull i sana. Encén, esclata, pero també allibera, rebentant la fosca. El vermell deixa pas al blau, que es presenta energic per sortir a explorar l’espai exterior, mar i cel, alla on és omnipresent. El blau neteja, a vegades arrasa, i amb la calma, es torna aigua clara, pau per a la ment, convertint-se en altar d’allo sagrat i la connexio espiritual que convoca. El groc solar, compareix timidament a pesar de la seva lluentor, i, inesperadament, m’arrela. Els colors, els quatre elements, i la materia, son artifexs de la transmutacio energetica que es produeix en mi.
NATALIA LISINICHIA · FORMENTERA
Artista, il·lustradora, autoeditora, serigrafista i muralista, establerta a Formentera. Des dels meus inicis valoro i procuro treballar un univers subtil on sentir-me lliure per a fer politica des del meu cos, el meu territori. través de les meves habilitats il·lustro sobre el mon col·lectiu que m’envolta amb l’esperanca de remoure per petit que sigui un pensament, un somriure.
“BASURA POP”
PER QUÈ FEMS?
Un pages em va explicar que a Formentera, poques decades enrere, es generaven zero residus, es feia compost, i tot el demés es reutilitzava. Em va semblar magic que hagi pogut viure en aquella illa, aquella realitat. 2020 el fems ens inunda. Per aquest projecte em vaig proposar observar el propi ferms i d’ell seleccionar objectes que m’ajudessin a explicar la meva visio del que ens esta succeint. Son els objectes que oblidam, que van ser nostres i acaben a qualsevol altre lloc.
Una manera d’evidenciar on es troba el nostre fems, des d’allo subtil i quotidia i des de l’ara mateix. La nostra responsabilitat. El resultat és aquesta col·leccio grafica de quatre serigrafies a tres tintes (i un poc de tinta flour), metafores en el paper amb les que reclamo i aclamo la vostre atencio. Sense intencio de fer sentir malament a ningú, si amb les ganes de despertar consciencia i motivar a qüestionar- nos QUÈ SOM I ON VOLEM ANAR?
En construcció
BAAL · DANSA CONTEMPORÀNIA
VERS ENDINS · MÚSICA TRADICIONAL · FOLK
LAIA MARTÍNEZ i LOPEZ · POESIA
ROSA BRUGAT · ESCRIPTORA
Mª ÀNGELS CABRÉ · ESCRIPTORA
JOAN LLUÍS LLUÍS · ESCRIPTOR
MIGUEL EEK · REALITZADOR I DIRECTOR DE CINEMA
PILAR BONET · COMISSÀRIA D’ART